Un dia, navegant per la xarxa vaig topar amb uns petits escrits… semblaven poesies, eren molt curtes i sense rima, però tenien un encant especial que em va cridar l’atenció.
Investigant una mica vaig descobrir que aquells petits textos es deien haikus, un tipus de poesia japonesa que es basava en un vers de 17 síl-labes (17 sons en japonès) organitzades en tres frases de 5, 7 i 5 síl-labes sense cap tipus de rima ni títol. Eren textos que normalment parlaven de la natura, tot i que n’existien de tot tipus i gènere. Però el que em va cridar l’atenció no te res a veure amb la rima o la seva estructura, sinó amb la vida que transmetia, l’espontaneïtat de l’instant per sobre de les normes, i la profunditat que es pot transmetre sota una aparença d’extrema simplicitat formal.
Els haikus no es tenen que pensar, sorgeixen de capturar un instant, un pensament, una sensació. Intentem capturar aquell instant en un vers, però el vers mai serà l’important, l’únic que importa es captar un instant fugaç de la vida…
En el mon dels haikus, existeixen el que s’anomenen els poetes majors grans mestres del haiku: Basho, Buson, Issa i Shiki. Aquí teniu un haiku traduït de cada un d’aquests mestres, tot i que traduïts no es pot apreciar la seva sonoritat i estructura, valen la pena.
| Desolació hivernal. En un món de to uniforme el soroll del vent. BashoEn cada pètal que cau, les branques del cirerer es fan velles. Busson Papallona que voltes. Al llarg del riu |
 |
Archivado bajo: poesía
algu s’atreveix amb un? vinga va… no es tan dificil… jo m’en penso un i el poso…. tic tac tic tac tic tac…..
abruma el tiempo
cuando todo lo que tienes
es más que lo que ha de venir
mola…. pero si es un haiku en castella, no ha de mantenir l’estructura de 5/7/5 síl-labes?
es que si ho tradueixes al japonès encaixa perfectament…..
jajaja… tradueix tradueix
Els haikus són l’ analogia poética d’ aquells dibuixos abstractes que s’ utilitzen a psicologia, a on cadascú veu una cosa diferent, i segons el que dius que veus, el psicòleg treu les seves conclusions.
Quan interioritzes un haiku, sense sentit aparent, adopta un sentit propi de tu mateix, igual que aquells dibuixos.
És una fugida de la lògica cap a dintre d’ un mateix. El coneixement adquirit d’ aquesta manera´és una mescla extranya de coneixement i sentiment.
s’adquireix coneixement? o nomes es sentiment…