El manifest de l’antifilosof


L’idealisme platònic i l’existencialisme de Sartre. Hume i Kant. Sincerament, no puc parlar d’ells, seria superficial, no els conec prou, pero tampoc importa, la intuició hem guia. Diferents models per representar la mateixa veritat, una veritat que no existeix i que per tant sempre es certa -i falsa, certament-. Una perfecció inassolible per infinita.

Escoltem, confrontem opinions, llegim, assimilem, creiem que entenem i al final construïm el nostre propi model, fins que una nova perspectiva, un nou model ens obliga -si som prou valents- a replantejar-ho tot. Algú podria dir que així funcionen les coses, q així evolucionem, però cap on? en quina direcció? Si la meta es inassolible, infinita… importa en quin punt del camí ens quedem?

L’antifilosof (o potser el meu antifilosof) no camina en cap direcció, ja que la veritat es inabastable, no cal caminar. La veritat es un cercle d’infinit radi, on tots els punts del camí estan a la mateixa distancia del centre. Deixar de filosofar per poder arribar a ser un verdader filosof, aquesta es l’essència, la contradicció.

Deconstruïm els models, tornem al més bàsic, el mes íntim del nostre ésser. Allà, amb la visió d’un infant, sense prejudicis, mirem el mon amb la il.lusió de saber que mai el comprendrem.

4 Responses to El manifest de l’antifilosof

  1. Ender says:

    Encara que això et sembli antifilosòfic, hi ha postures filosòfiques que diuen més o menys el mateix: que el coneixement de la veritat no és assolible mitjantzant l’enteniment. Una d’ aquestes postures, entre d’ altres és el Taoísme. A Occident estem més acostumants a cercar la veritat pensant, reflexionat, analitzant la realitat; potser ens hem quedat atrassats.
    Segons el meu parer, el pensament reflexiu és necessari per asimilar el fet de que existim, que ens reconeixem i que tenim consciència de ser. Però això no vol dir que serveixi de res més, com per exemple, per assolir veritats sobre la realitat…
    Potser la veritat s’assoleix perceptivament i no reflexivament.

  2. ferran says:

    Aquí esta l’essència, l’antifilosofia és filosofia. Com tu dius al mencionar el Taoísme, potser una mirada a l’orient ens aporta coses intresants.

    “El Tao que puede ser expresado

    no es el verdadero Tao.

    El nombre que se le puede dar

    no es su verdadero nombre.

    Sin nombre es el principio del universo;

    y con nombre, es la madre de todas las cosas.

    Desde el no-ser comprendemos su esencia;

    y desde el ser, sólo vemos su apariencia.

    Ambas cosas, ser y no-ser, tienen el mismo

    origen, aunque distinto nombre.

    Su identidad es el Misterio.

    Y en este misterio

    se halla la puerta de toda maravilla.”

  3. Edmundo V says:

    Ummm… ummm… ummmm

    No penso pas… no penso pas….

    Ummm… ummm… ummmm

  4. Destroyer says:

    Exacte, a l’orient van ser capaços d’evaluar les seves capacitats abans de dedicar la seva vida a una causa perduda, d’impossible solució. Un clar exemple d’això es el tractat bélic del pensador Sun Tzu, “El arte de la guerra”, que va se escrit al voltant del segle 5 a.C. i que encara es fa servir en instrucció militar i estrategia empresarial.

    /Destroyer/

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: